Ser un elephant…

A l’escenari som 4, encara que semblem 100… o això volem creure. Vivim entre Madrid, Girona i Barcelona… i tot i així aconseguim assajar, gravar i tocar en directe. Però no sempre ha estat així.

Al 2001 vam començar Leff i Jordi produint el primer disc (Tales About Sex & Faith) del que es van repartir la bestiesa de 500 còpies. Totes gratis, perquè sinó no haguéssim venut ni un “rosco”. Gairebé al final del TAS&F va col·laborar l’Ata per posar unes guitarres, i el barrut va decidir quedar-se.

I així vam estar els tres -tocant poc, assajant menys però component una mica- durant poc més de 4 anys… fins que en Mia, el nostre “negreru” particular, es va emprenyar amb el nostre “accelerat” i particular ritme creatiu.

Total: tot i no voler vam haver-nos de posar les piles.

Entre el 2006 i el 2007 vam fer moltes coses: preparem el Premixes 02.07, vam tancar la formació amb en Xicu a la bateria, vam preparar un setlist de gairebé 1h 30′, vam condicionar el local d’assaig, en Jordi va seguir sense aprendre a tocar el baix, vam renovar l’equip d’amplificació per a concerts ràpids, i vam tocar en una mitja dotzena de locals per provar els nous temes, però sense el nou equip perquè eren concerts amb PA professional. Quina vista la nostra!.

A més, vam passar a les fases finals de l’Intro ‘07, del concurso Greenspace de Heneineken i Noticias.com ens va dedicar un especial sobre la nostra manera d’entendre la indústria.

La banda

		Jordi No toca el baix. No sap cantar. L’han de dur sempre als llocs perquè no sap conduir. I més a més li agraden els Cocteau Twins, The Smiths, Kraftwerk i els Joy Division. El que s’ha dit, una pena de paio. Habilitat especial: com a bon periodista, parlar del que no sap.
		Ata És la persona més seriosa i responsable del grup. Amb una clara manca de sentit de l’ humor i sempre està protestant perquè no tenim ritme d’assaig. Diu que toca la guitarra i el piano, però per fi hem descobert que ho duu tot pre-grabat. No li agrada sortir de nit i només beu aigua mineral sense gas. Habilitat especial: el salt del cangur.
		Leff El seu hobby favorit és instal·lar i desinstal·lar el sistema operatiu del portàtil que duem per a tocar. I la seva gran habilitat és descobrir una nova configuració del portàtil, i que, per descomptat, encara ningú ha provat, el dia abans del concert. Igual que l’Ata no li agrada anar a dormir tard. Habilitat especial: haver-nos fet creure que sap cantar.
		Xicu Addicte a Lacoste, la seva vida és la d’una veritable rock’n'roll star. És l’únic que té un estudi d’assaig per a ell sol, i és habitual que el dia després d’un concert voli al seu ranxo colombià a descansar. Habilitat especial: llençar les baquetes a la meitat d’un concert sense que ningú es dongui compte, excepte el públic, el tècnic de so, l’altre grup, el jurat, la tia de la barra, el de la taquilla i l’amic del tiu de la taquilla.
		Mia Mmmm.. grgrgrgrgr… brbrbrbrbrbrbrbr… L’home silenciós. L’home del recte criteri. L’home, que va ser capaç -i tots recordem aquest dia especialment- d’emetre l’únic judici assenyat que s’ha escoltat en el grup en els últims set anys: “Deixeu-vos de collonades i poseu-vos a assajar d’una “punyetera” vegada!”